En Pol, el noi que va poder llegir sense veure-hi

En la societat actual des que som petits sabem què significa patir ceguesa: “es coneix amb aquest nom la pèrdua total i/o parcial del sentit de la vista”. Però... ens hem preguntat mai quines són les seves conseqüències quan les vius en primera persona? De quins mitjans disposen les persones que la pateixen? No hi ha dubte que els lectors de pantalla han estat un instrument que ha marcat un abans i un després en la qualitat de vida de les persones cegues.

Un lector de pantalla és una aplicació programari que tracta d'identificar i interpretar allò que es mostra en pantalla i que permet a les persones cegues o amb greus problemes de visió emprar un ordenador. Es tracta doncs, d'un software que permet la utilització del sistema operatiu i les diferents aplicacions mitjançant un sintetitzador de veu o amb una línia Braille que “ llegeix i explica” el que es visualitza a la pantalla.

  

El cas d'en Pol

 

Un exemple sobre l'ús i el funcionament dels lectors de pantalla és el cas d'en Pol,un noi de dinou anys normal com qualsevol altre. És d'Andorra, concretament d'Escaldes d'Engordany i estudia batxillerat. El que diferencia al Pol de la resta dels seus companys es que pateix ceguesa, desde que tenia sis mesos.

 En Pol, com moltes altres persones que pateixen ceguesa, fa un ús habitual de les TIC (facebook, twitter, gmail tuenti...), tot i que també utilitza l'ordinador com a element de treball en diversos àmbits: laboral, acadèmic i també lúdic. Però, quin procés s'ha seguit per què això fos possible? Per respondre a aquesta pregunta cal tenir en compte vàries qüestions: quin és el context social en què es desenvolupa? I el tecnològic? Quina és la causa de la seva patologia? Quina ha estat la seva evolució?

Context social

 

En Pol, viu a Escaldes d'Engordany, una de les set parròquies d'Andorra, tot i que estudia al Insitut Sant Ermengol, de la pàrroquia Andorra la Vella. Això implica que utilitza el transport públic com qualsevol altre nen que va a l'escola, l'única diferència és que degut a la seva ceguesa els seus progenitors sempre l'acompanyen fins a la parada de l'autobus.

A Andorra, existeix un col·lectiu de discapacitats del país fa anys que treballa per millorar les condicions de vida. Al llarg dels anys s'ha evolucionat molt pel que fa a ala qualitat de vida i a l'integració de les persones que pateixen algun tipus de discapacitat, tot i que encara hi ha molt camí per fer per a una integració total.

Exceptuant algun cas particular, actualment tothom pot anar a l’escola del sistema que vulgui i se li garanteixen els mitjans perquè pugui educar-se en igualtat.

Evidentment hi ha infants amb discapacitats psíquiques severes que no aprendran mai a llegir o escriure, però sí que poden treure partit del pas per l’escola en adquisició de coneixements i d’hàbits, en socialització i en autonomia personal .

L' Observatori Social d'Andorra és l'encarregat d' informar i documentar, donar publicitat i avaluar els aspectes relacionats amb la situació social andorrana.

Context tecnològic

Actualment, ningú es sorprèn de la quantitat d'informació que rebem en qüestió de minuts i de qualsevol part del món, així com realitzar vídeo-conferències amb persones que es trobin a milers de quilòmetres de distància, descarregar-se una cançó, treballar en equip per un treball de l'escola o inclús treballar des de casa conectat a l'ordinador.

Les possibilitats actualment són gairebé infinites, i és inqüestionable que això ha suposat canvis en el dia a dia de la societat. Aquests canvis que s'estan produint és el que es coneix amb el nom de societat de la informació.

Ara bé, cal tenir en compte que la meitat de la població mundial no té la possibilitat d'accedir a una línia telefònica i més del 85% no ha utilitzat mai Internet.

 

L'analfabetisme digital és una barrera pel desenvolupament de moltes activitats laborals i socials, les persones tenen una menor utilització de les TIC, per aquest motiu tenen un major risc d'exclusió social. Davant d'aquest problema, és lògic preguntar-se: si aquesta nova forma de vida, subordinada a la informàtica, provoca desigualtats, és realment un benefici? Aquest és l'etern debat en què ens trobem avui en dia, hi ha qui defensa que els beneficis són molts en comparació als danys que pot ocasionar aquesta bretxa digital.

Tenint en compte la seva problemàtica, en Pol corria el risc de patir dos tipus d'exclusió: d'una banda podria haver patit exclusió digital i per l'altre exclusió social, però no ha estat així, ja que ha rebut l' orientació professional necessària i ha utilitza l'ordinador com a principal eina de treball, com fan la resta dels seus companys de classe i de joves de la seva edat. Això no vol dir que no hagi tingut dificultats a l'hora d'accedir a la xarxa, és evident que hi ha dificultats tècniques, però ha pogut superar-les.

Causa de la problemàtica

Tot va començar quan en Pol tenia sis mesos i se li va detectar un tipus de càncer anomenat retinoblastoma bilateral. Es tracta d'un tumor maligne més comú en els nens generalment menors de sis anys, i afecta per igual a nens i nenes de totes les races. Quan el tumor es presenta a un sol ull, se li denomina retinoblastoma unilateral, quan succeeix a ambdós ulls rep el nom de bilateral. Aquest és el cas d'en Pol.

Un cop es va notificar que era invident a l'hospital, és a dir, a través d'un diagnostic mèdic, el propi centre hospitalari va fer un avís a la delegació territorial de la ONCE ( Organització Nacional de Cecs d'Espanya) més propera per tal d'efectuar els tràmits d'afiliació. Com que en el seu cas, era un infant nonat,el van derivar a un CRE, és a dir, a un centre educatiu que s'encarrega de dur a terme les primeres estimulacions.

Conseqüències

 

Gràcies a l' ONCE i a l'ajuda rebuda al seu institut, en Pol va tenir una infància com qualsevol altre nen a l'àmbit educatiu, tot i és evident que amb més esforços i reptes a superar. Quan en Pol ja era més gran, tenia altres necessitats que fins ara no considerava essencials ( relacionar-se amb altres persones és una d'elles). Des de la CRE-ONCE , el van orientar sobre les opcions que tenia per tal d'utilitzar l'ordinador de la forma més senzilla possible. Va ser aleshores quan per primera vegada va descobrir en què consistia un lector de pantalla i quines altres eines informàtiques tenia al seu abast i que es troben dins del que es coneix com a tiflotecnologia.