“És necessari acceptar-se per viure plenament"

Quins són els factors que l’han ajudat a superar la seva problemàtica?
 

Un dels factors de protecció que han ajudat a superar la problemàtica d’en Pol,  ha estat la família i els amics, un punt de suport que resulta imprescindible per a qualsevol persona, i encara més si aquesta persona forma part d'un col·lectiu vulnerable o en situació de risc.

Però aquest no és l'únic factor determinant per a aquesta superació, també ha estat necessària la col·laboració d'associacions citades prèviament com són l' ONCE i el CRE , així com el suport que ha rebut a l'escola on estudia, el Sant Ermengol, on disposa de l'ajuda d'una professora auxiliar de suport, que aquí a Catalunya, es coneix amb el nom de professora itinerant.  

De quina manera poden intervenir els treballadors socials?

Una de les funcions dels treballadors/es socials és orientar i informar dels recursos i procediments que poden ser beneficiosos per la seva problemàtica, i en cas necessari una professora auxiliar de suport en la que estarà en contacte amb ell.

El/la treballador/a social també  realitza entrevistes a domicili amb els seus familiars, així com estar en contacte amb el seu entorn (escola, nucli urbà com centres cívics del barri). Així doncs poder realitzar un diagnòstic més profund de la seva problemàtica.

Conjuntament amb l’equip disciplinari, el/la treballador/a social ha de realitzar un seguiment diàri, un diagnòstic i evaluar la millora d’en pol en la seva nova adaptació i qualitat de vida.   

Futurs problemàtiques    

El suport que ha rebut l'han ajudat no només a superar la seva actual problemàtica, sinó també a prevenir les possibles problemàtiques que es podrien presentar en un futur. Amb quines problemàtiques es pot trobar de cara al futur?

Des del punt de vista tecnològic – informàtic les vies que disposa en Pol son limitades. Per a ell el fet de poder utilitzar lectors de pantalla com programes de software li ha suposat un canvi significatiu, ja que li permet poder relacionar-se amb els altres individus, però de moment només rep l'ajuda de la CRE i ONCE.

Per a en Pol és un avantatge poder navegar per internet i fer ús de l’ ordinador. A través d’un software   JAWS , de l’empresa freedom scientific, on per mitjà de la veu es representa la imatge que veu en pantalla.

Un dels altres software que s’utilitza per a les persones cegues es el NVDA , un dels software per al sistema operatiu de Windows, que permet al usuari accedir a l’ordenador mitjançant els comandos del teclat en la que permet realitzar diferents accions com, Chatexar, escriure, navegar, correu electrónic, entre altres. També disposa d’una veu que descriurà la imtage que es veu en pantalla.

Poden haver-hi altres problemàtiques derivades?

Per garantir l'accés a qualsevol recurs tecnològic a totes les persones, incloses les que pateixen  algun tipus de discapacitat, no és suficient amb desenvolupar tecnologies assistides adequades per a cada tipus de discapacitat. També és necessari que els propis recursos tecnològics estiguin dissenyats perquè puguin ser accedits a través d'aquestes ajudes tècniques.

En funció del  disseny i l’estructuració de les pàgines webs, en Pol té dificultats tècniques a l’hora d’accedir a la xarxa. Això passa perquè  no totes les pagines web, blogs, programes,  estàn dissenyats i adaptats, per tal que les persones amb discapacitat visual puguin accedir fàcilment.

Facebook és una de  les xarxes socials més complexes pel Pol ja que, pot fer una gran varietat de coses i no cal esperar perquè es realitzen al mateix moment sense tenir que actualitzar manualment.  Amés,  Facebook, està vinculat amb l’ Skype i d’aquesta manera apareixen els contactes i la llista del xat dels dos programes.

El problema dels lectors de pantalla és que si hi ha informació no textual, com les imatges, els gràfics, icones, que no es poden transmetre oralment.  És necessari que hi hagi una equivalent textual o sonora perquè aquesta informació arribi a l'usuari, en cas contrari resultarà «invisible» la imatge.

  

Com ha afectat al benestar i qualitat de vida d’en Pol?

Segons en Pol: 

  

És necessari acceptar-se per viure plenament, em deien. Així que, encara que haguessin passat moltes coses en temps anteriors, em vaig centrar des de sempre en entendre'm i entendre els altres, saber com funcionava la vida sense ulls i quins avantatges i inconvenients comportava el fet de veure. També tinc les frases que marquen la meva filosofia de vida, com tothom: "no vull veure'm condicionat pel meu entorn, vull que el meu entorn es vegi condicionat per mi.; non servium". Ni soc un mafiós “spaguetti”, ni tampoc el centre de l'univers, però si a una cosa ajuda un lector de pantalla, és a demostrar fortalesa davant les relacions virtuals i no virtuals. Un lector de pantalla permet socialitzar pel que fa a xarxes socials, i d'altres mitjans de comunicació d'Internet, però alhora d'escriure és quan demostres si t'acceptes o no, si has après a viure sent com ets o si pel contrari l'únic que fas és quedar-te a casa, plorant i desitjant, perdent el temps de forma inútil, que tot fos d'una altra manera. Conec gent que es troba en la meva situació, però que la viu de manera diferent. tot depèn de l'època que es passa, l'edat etc, però sempre hi ha un punt de partida en tots; l'acceptació.

En Pol és una persona que ha acceptat el seu problema de la forma més positiva possible, demostrant així la seva capacitat d'adaptació i el seu caràcter optimista per tirar endavant malgrat tots els obstacles que se l’hi presentin, això es coneix amb el nom de  resiliència.

   

És cert que tenir una discapacitat implica certes limitacions, i porta dificultats, s'ha vist clarament com en Pol no ha tingut una vida fàcil. Això no hauria estat possible sense la seva força de voluntat. És d'aquelles persones que no criden l'atenció, però que són un exemple a seguir, una persona humil que no es creu ni millor ni pitjor que ningú, i que sobretot, no ha deixat que el fet de ser cec li impedeixi fer realitat els seus somnis.

Considero la música com a activitat lúdica tot i que a voltes sigui laboral. Sóc guitarrista des de ja fa prop de quatre o cinc anys, baixista des d’aquest estiu, i teclista-pianista des de ja 14 o 15.